Com afrontar els reptes de la salut planetària des de les administracions municipals?
La 1a Jornada d’Intercanvi entre Administracions Públiques sobre Salut Planetària va reunir representants dels consistoris de Barcelona, Maputo i Riberalta de forma virtual per compartir experiències i solucions innovadores per combatre els efectes del canvi climàtic.
Els desafiaments de l’emergència climàtica són globals, però les estratègies per fer-hi front es poden encarar des de tots els nivells. També els seus impactes són canviants en funció de cada indret del món i, no obstant això, hi ha bones pràctiques que poden inspirar accions similars a l’altra punta del planeta.
Per compartir idees, experiències i debatre com enfortir la resiliència climàtica i promoure la salut global des de les administracions locals, el projecte “Salut, drets i acció – Salut planetària com a resposta als reptes globals” va reunir representants dels consistoris de Barcelona (Catalunya), Maputo (Moçambic) i Riberalta (Bolívia) en la 1a Jornada d’Intercanvi entre Administracions Públiques sobre Salut Planetària.
Salut planetària: el benestar humà de la mà del planeta
La ponència inaugural de Shannon O’Brien, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), membre del projecte, va destacar el concepte de salut planetària, comparant el planeta amb un pacient críticament malalt. Encara que la salut humana ha millorat en els darrers segles gràcies a l’expansió industrial, aquest progrés ha estat a costa de la degradació del medi ambient.
La pèrdua de biodiversitat, l’acidificació dels oceans i l’augment de CO₂ són alguns dels indicadors alarmants. Aquesta situació posa en perill tant la salut humana com la del planeta, evidenciant la necessitat d’una acció urgent i col·lectiva. Per aprofundir en aquestes reflexions, es pot recuperar la notícia de la seva presentació en la jornada celebrada entre universitats.
Barcelona: una anàlisi exhaustiva de les vulnerabilitats per trobar solucions
La representant de la capital catalana, Irma Ventayol, directora de l'Oficina de canvi climàtic i sostenibilitat a l'Ajuntament de Barcelona, va exposar les seves estratègies per mitigar els efectes del canvi climàtic, sobretot centrades a mitigar les altes temperatures o la calor a la ciutat que cada any serà més alta, com la creació de refugis climàtics, l’augment del verd urbà, la instal·lació de sistemes de climatització en escoles i la instal·lació d'ombres als espais públics.
Amb més de 368 refugis climàtics, Barcelona treballa per garantir que el 100% de la població tingui accés a aquests espais abans del 2030. Ventayol també va explicar que s’està prioritzant l’accés equitatiu a recursos hídrics i la reducció del risc d’inundacions.
Maputo: convivint amb les inundacions
A la capital de Moçambic, les inundacions són un problema recurrent agreujat per la manca d’infraestructures adequades i la destrucció de manglars. Per fer front a aquesta situació, la representació de la municipalitat formada per Alice Magaia de Abreu, conseller de Salut Pública i Qualitat de Vida; Octavio dos Santos, tècnic de Medicina Preventiva i Sanejament, va parlar dels gairebé 60.000 manglars que s’han plantat i de les campanyes d’educació ambiental dirigides a dones i comunitats vulnerables.
Així mateix, des de Maputo també s’està treballant en la reubicació de famílies i la millora d’assentaments informals i afronta reptes com l’adaptació dels plans urbanístics a les realitats actuals, la requalificació de les zones inundables, la preservació de vegetació i dels espais verds i la gestió de residus de forma adequada.
Riberalta: preservació dels boscos davant els incendis
En aquesta ciutat boliviana, els incendis forestals suposen una amenaça per als recursos naturals de què depenen les comunitats locals. Entre les accions per fer-hi front que va destacar Dante Daniel Wada Parada, Enginyer responsable de les unitats de gestió de risc de Riberalta, hi ha els plans de contingència i reforestació per restaurar ecosistemes crítics, tot i les limitacions de recursos econòmics.
Reptes compartits i accions col·laboratives
Els tres municipis van coincidir a assenyalar la manca de recursos financers i la necessitat de polítiques climàtiques robustes i interdisciplinàries. Barcelona, per exemple, va subratllar la importància de polítiques participatives per garantir-ne la continuïtat més enllà dels cicles polítics. Per la seva banda, Maputo i Riberalta van fer una crida a la cooperació internacional per accedir a finançament i formació tècnica.
Estratègies per un futur sostenible
Els ponents van remarcar la importància d’adoptar accions basades en el concepte de co-beneficis, que simultàniament milloren la salut humana i ambiental. Des d’iniciatives d’educació ambiental fins a programes d’energia neta i reforestació, les administracions locals tenen un paper clau en la implementació d’aquestes mesures.
Finalment, es va destacar la urgència d’augmentar la investigació i la formació en salut planetària, promovent una visió més integrada i equitativa per afrontar els reptes globals que recullen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU a l’Agenda 2030.