Els cinemes Zumzeig i Girona van acollir la 18a edició de la Mostra de cinema Salut Drets Acció “Obrim els ulls, mirem el planeta”, celebrada els dies 5 i 7 de maig a Barcelona, amb una programació centrada en la interconnexió entre els ecosistemes i la salut humana.

El focus es va posar en la preservació de l’Amazones i de les comunitats que l’habiten, així com en la responsabilitat ambiental de les empreses extractives arreu. Organitzada per Medicus Mundi Mediterrània, la mostra va comptar amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El dia 5 es van projectar al Zumzeig els curts Echoes of the Rainforest, Los Pasos del Colono i El futuro está en nuestros territorios, que recullen el testimoni de les comunitats locals de tres països amazònics: el Perú, Colòmbia i l’Equador. Els protagonistes adverteixen com estan canviant els ecosistemes a causa de l’acció de l’home i parlen de la lluita de les diferents comunitats davant els grans interessos d’empreses extractives i de la fusta que causen desforestació i alteren el delicat equilibri de l’Amazònia.

Les veus de l’Amazònia

En el col·loqui posterior, moderat per la periodista Eileen Truax, hi van participar Dael Sassoon, director del documental Echoes of the Rainforest, i Tatiana López, documentalista i activista del col·lectiu Tawna – Cinema des de territori. Sani Monthauno, activista mediambiental, també hi va compartir un missatge en vídeo, on va emfatitzar la connexió espiritual dels pobles indígenes amb la selva.

Tatiana López va explicar que Tawna és un col·lectiu de cinema que busca fer visible les lluites dels pobles indígenes i enfortir el seu llegat cultural. Va destacar que el cinema produït des del territori reflecteix la cosmovisió indígena, on el que és espiritual i el que és físic són inseparables. 

A més, va abordar com l’extractivisme i la violència de gènere afecten especialment les dones indígenes, que exerceixen un paper crucial en la defensa del territori. Amb aquesta vocació de fer cinema des del territori i per al territori, el col·lectiu organitza el festival Kanua, que recorre diverses comunitats al voltant del riu Amazones a l’Equador.

Per la seva banda, Dael Sassoon va compartir la seva experiència en la realització del documental, tot ressaltant que, encara que alguns danys són irreversibles, és essencial protegir i conservar els ecosistemes actuals per prevenir una degradació més gran. 

El director del documental, investigador del GEO3BCN-CSIC, estudia l’ecosistema i els canvis que ha viscut al llarg dels anys des de la paleoecologia amb el projecte Paloma. Es tracta d’analitzar el pol·len fossilitzat de fa segles per conèixer i entendre com era l’ecosistema abans i veure com havia respost als canvis climàtics, amb l’objectiu de preparar millor els ecosistemes actuals per afrontar aquests fenòmens.

La responsabilitat ambiental de les empreses extractivistes

El dia 7 es va projectar als Cinemes Girona el documental Saudades do Rio Doce, un llargmetratge de la directora brasilero-francesa Claudia Neubern. El film és un recorregut pel riu, que fa deu anys va patir un abocament de 50 milions de tones de fang tòxic: un dels majors desastres ecològics del planeta, que a més ha causat la mort o desaparició de desenes de persones. L’abocament va ser conseqüència del model extractivista que continua vulnerant drets humans i el medi ambient.

El col·loqui posterior, moderat per Cristina O’Callaghan, biòloga i investigadora experta en salut planetària a l’ISGlobal, va comptar amb la presència de la directora, que va explicar que havia conegut el cas des de França a través de mitjans digitals, i que la magnitud de la tragèdia la va impulsar a viatjar i connectar amb les comunitats afectades, buscant donar-los veu a través del cinema. Va destacar el procés lent i respectuós per guanyar-se la confiança de les persones afectades, i com el documental va permetre visibilitzar les seves lluites.

Olga Cebada, d’Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes i especialitzada en empresa i drets humans, va parlar dels drets de les comunitats indígenes i de l’observatori de drets humans i empresa que s’està creant per fer seguiment i incidència des d’Europa sobre com les empreses es relacionen amb l’entorn i les comunitats en els territoris abans, durant i després de la seva intervenció.