Un mural col·lectiu transforma la Llotja en un crit contra la violència masclista en l’entorn urbà
El passat 23 de maig, la façana de l’Escola Llotja de Sant Andreu va esdevenir un llenç de denúncia col·lectiva. L’alumnat del Cicle Formatiu d’Arts Aplicades al Mur va crear-hi “Mirada a qui ens mira”, la proposta guanyadora del II Encontre Artístic Internacional impulsat per Medicus Mundi Mediterrània i ISGlobal, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació.
“El mural és una manera de retornar la mirada que rebem les dones al carrer”, va explicar Aida El Sayed, tècnica d’Educació per la Transformació Social de Medicus Mundi Mediterrània. L’obra, construïda amb fragments fotogràfics aportats tant per les alumnes com per la ciutadania, vol visibilitzar la violència masclista estructural i quotidiana que s’exerceix als espais públics i ha estat creat amb l’acompanyament de Denise Carabez i Jorgelina Zabert del col·lectiu Mondays.
“L’art és una eina molt potent per reeducar i transformar la societat”, apuntava Ana Pulido, coordinadora del departament de pintura mural de l’escola. Treure el projecte del taller al carrer va permetre que es convertís en un missatge viu i compartit. Tanmateix, Pulido també ressaltava el valor pedagògic d’un projecte així: “El projecte no només s’ha pensat, sinó que s’ha fet i és palpable i això és molt motivador per a l’alumnat per continuar canalitzant la seva energia de la joventut creant els seus projectes”.
Una jornada plena d’activitats
El projecte no es va limitar a una intervenció artística, sinó que la jornada va incloure activitats paral·leles. La primera va ser una ruta urbana amb intervencions efímeres: un mural amb la paraula WOMAN escrita amb preguntes sobre la violència a l'espai públic, un repàs de dones artistes feministes, una cançó a veu i guitarra que reivindica aquesta lluita o un espai de debat a partir de les experiències pròpies.
Durant el matí també es va organitzar un taller performatiu “Movimiento Dentro” amb Luiza Fainblat, una conversa per videotrucada amb Ashwami Kumar Prithviwasi del Delhi College of Art per conèixer les dones artistes de l’Índia i el dinar va ser una paella vegana popular.
A la tarda, es va poder gaudir de diversos pòdcasts enregistrats en directe conversant amb el col·lectiu Mondays, la Fundació Integramenet i connectant amb l’artista Fabyenne Joseph per parlar de l’art urbà com a activisme. Amb testimonis de dones migrades i artistes del sud global, les converses van permetre aprofundir en com les violències masclistes es viuen en contextos diversos i sovint invisibilitzats.
La implicació d’entitats, artistes i persones d’arreu va aportar diversitat de mirades i contextos. Amb el bagatge de Medicus Mundi Mediterrània en la cooperació amb el sud global, es va poder obrir la mirada i entendre les especificitats de cada lloc d’una problemàtica mundial perquè es va comptar amb la participació de dones dels projectes que l’entitat dur a terme a Ucraïna i l’Equador que van aportar les seves fotografies.
Art i comunitat per transformar col·lectivament
Maria Vendrell, una de les alumnes participants, valorava sobretot la connexió humana: “El que més m’emporto són les experiències compartides, la comprensió, el sentir-me compresa... ha estat molt especial fer-ho col·lectivament”.
Aquesta vivència va ser també una oportunitat per abordar temes que afecten de manera personal i alhora global i és per això que el mural es va construir de forma col·lectiva de principi a fi: entre les alumnes i les fotògrafes del col·lectiu Mondays al taller i amb la col·laboració de veïns i veïnes del barri el dia de l’execució.
Per a Cèlia Acosta, també alumna i autora del mural, era clau obrir la proposta més enllà del cercle acadèmic: “Volíem que no fos només la nostra visió perquè parlem d’una realitat molt àmplia, i calia donar espai a altres veus, d’edats i gèneres diversos”. Així, el mural va incloure imatges aportades per persones anònimes i testimonis de diferents orígens.
Amb aquesta activitat, Medicus Mundi Mediterrània suma accions en el seu objectiu de revertir les desigualtats no només des de la cooperació internacional, sinó també amb educació i divulgació a casa nostra.